Sovint és difícil aguantar la temptació, i més si t’estan envaint la casa i es passegen per la teva cuina com si res, emportant-se tot el que troben i embrutant-te el menjar. Però si et vols desfer de veritat de les formigues, no les matis. Poden ser les nostres millor aliades.

Sí, ja ho sé, és un contrasentit, una paradoxa. Però és que és l’única manera de treure’s de la cuina les formigues. De veritat. Ara us explico el perquè!

Aquests insectes són socials i formen colònies complexes. Un petit gran exèrcit superempipador on cadascú té el seu rol, la seva funció, que envaeix la nostra llar si no s’apliquen certes mesures preventives.

La principal és netejar i no deixar ni una engruna de menjar a l’abast de les formigues. Eliminant la font d’alimentació s’elimina la plaga, però dit és una cosa i fet una altra. Per molt net que siguis, les formigues tenen un sentit molt més desenvolupat que el nostre per detectar engrunes, i tu neteges i ho desinfectes tot, i tornen a aparèixer. Perquè sempre hi ha una engruna que tu no veus i elles ensumen. I les vas matant, però sempre tornen.

En un exèrcit formiguer hi ha formigues que en podríem dir “exploradores”, el gran gruix són les “obreres”, i finalment hi ha la reina, la mare de les formigues i per qui treballen les altres. Les exploradores són les primeres a entrar a casa teva. Troben les engrunes i corren a avisar les obreres perquè recuperin l’aliment. En aquesta primera incursió, les exploradores deixen tot un rastre de feromones que serveix de guia a les obreres perquè no es perdin pel camí en anar a buscar el menjar i dur-lo cap al formiguer.

Aquí està la clau de tot plegat. Cal estudiar la ruta que fan les formigues i aplicar el producte específic just pel seu camí. D’aquesta manera són les pròpies formigues les que alimentant la reina l’enverinen i maten, acabant elles mateixes amb la colònia. Són les nostres millors aliades per lluitar contra la seva plaga.